Del vapor a les noves energies: gas i electricitat
Queda fora de dubte que la indústria de la comarca va aprofitar les possibilitats de les noves fonts i formes d'energia. Més difícil és determinar el paper de cadascuna en el procés de transició a la societat industrial.
Ningú no ignora que la màquina de vapor, que consumeix carbó o fusta per escalfar l'aigua i produir el vapor, va contribuir poderosament a desenvolupar la Revolució Industrial. Això no obstant, sabem poques coses sobre les primeres que s'introduïren al Baix Llobregat. Possiblement, van ésser mòbils perquè es pot assegurar que algunes van servir per a arrossegar els vagons de la línia fèrria Barcelona-Martorell, a mitjan segle XIX.
Les primeres màquines de vapor utilitzades a les fàbriques solen correspondre a dates bastant tardanes: 1873 a la fàbrica Bertrand de Sant Feliu de Llobregat o 1880 a Olesa. No és que Bertrand fos reticent a adoptar el vapor i trigués onze anys a decidir-se, sinó que l'activitat a la qual es dedicava al principi no ho feia necessari. De qualsevol manera, moltes fàbriques no s'haurien creat sense la força del vapor. El mateix Güell, quan va traslladar les instal·lacions de la seva fàbrica de Sants a Santa Coloma de Cervelló, sabia que no podia comptar amb les aigües d'un riu, sinó que es veuria obligat a comprar carbó per fer funcionar les màquines. Dades incompletes xifren el consum comarcal de carbó en 5,8 milions de quilos el 1883.
La transició energètica no és només el simple fet de passar d'una energia tradicional basada en l'aigua a una altra obtinguda per la combustió del carbó que, a la vegada, és desplaçada per l'electricitat. Superposició de tecnologies o combinació de solucions s'esdevenen, doncs, amb freqüència i dibuixen una situació no gens simple.
Algunes empreses continuaren utilitzant l'energia hidràulica o el vapor perquè tenien molts diners invertits en les instal·lacions i no volien afrontar despeses noves. D'altres, com la sedera Vilumara, van modificar les màquines velles de vapor per fer-les més eficients (màquina compound).
A causa del preu econòmic del combustible i de la capacitat que tenien per ésser adaptats a les fàbriques petites o als tallers, els motors de gas van aconseguir un lloc entre les opcions energètiques durant els anys inicials del segle XX. Sabem perfectament que, entre 1904 i 1911, es van instal·lar motors de gas de la Maquinista com a mínim en diverses fàbriques de l'Hospitalet, Molins de Rei, Cornellà o el Papiol. Encara que amb xifres modestes, el motor de gas compta amb un nivell relatiu d'acceptació superior al vapor i a la turbina.
Això que hem dit s'aplica també a la transició a l'electricitat, nova forma d'energia que apareix al final del segle XIX i es difon a començaments del segle XX, sense arribar encara a universalitzar-se.
L'electricitat va augmentar la quantitat d'energia total disponible perquè va permetre aprofitar millor els recursos utilitzats fins Ilavors, és a dir, el carbó quan es tractava d'electricitat d'origen tèrmic, o l'aigua en el cas de la hidroelectricitat. Paral·lelament, aquesta energia va permetre distribuir amb més Ilibertat les màquines a l'interior de les fàbriques i, per tant, organitzar millor la feina. Tampoc no s'han d'oblidar els efectes positius que va tenir en la millora de les condicions ambientals del Iloc de treball, sobretot pel que fa a la seguretat, la ventilació i la il·luminació. L'electricitat va obrir també el camí a la nova era de les telecomunicacions, protagonitzada en la primera etapa pel telègraf i el telèfon. Precisament, una de les primeres instal·lacions telefòniques de la comarca, la va establir M. Bertrand en la seva fàbrica de Sant Feliu de Llobregat.
En trencar la vinculació estreta que aleshores hi havia amb les fonts de subministrament, l'electricitat proporciona noves oportunitats a la indústria, tot permetent-ne I'expansió o bé la redistribució geogràfica. Encara que van continuar existint fàbriques o tallers que produïen ells mateixos electricitat cremant el carbó, la petita i mitjana indústria va poder desenvolupar-se amb més facilitat comprant fluid elèctric a les companyies per tal d'il·luminar les naus, moure els motors o produir calor.
A l'igual del conjunt de Catalunya, a la comarca van aparèixer companyies privades que produïen i venien electricitat a una clientela industrial abans de la creació de les grans empreses. És important citar-ne els noms perquè són encara molt poc conegudes. Les més matineres foren N. Mauri y Cia. i Electricista Catalana S.A. (1898). A aquestes les van seguir Eléctrica de Cataluña (1907), Eléctrica de Martorell (1917) o Fuerza y Alumbrado (1923). Companyies d'altres comarques, com la bagenca Gomis Soler, també van subministrar energia a fàbriques del Baix Llobregat. Amb l'arribada de les grans empreses catalanes (Riegos y Fuerzas del Ebro, Energía Eléctrica de Cataluña), l'electricitat, ara generada per les grans centrals del Pirineu, va cobrar un nou impuls.