Cent anys d’electricitat i gas a Menorca (1892-1992)

GESA (1992) Cent anys d’electricitat i gas a Menorca (1892-1992) Editat per Gas y Electricidad S.A. Gráficas Jorvich. Palma

Els cent anys d’electricitat a Menorca estan narrats en vuit capítols precedits d’una presentació i uns agraïments. Hi ha una referència a un treball de Pere Pons titulat "La Electricidad en Menorca" que va ser premi de l’Ateneu de Maó l’any 1975 i publicat a la Revista de Menorca l’any següent. Els agraïments es fan extensius a les persones que varen aportar materials gràfics i informació dels cent anys d’existència de la indústria elèctrica a Menorca.

A continuació presentem una rescensió dels aspectes més interessants del llibre.

El primer capítol està dedicat al segle XIX i sobre tot a la figura de Francesc F. Andreu, nascut al 1860 i que havia viatjat als EEUU on s’interessà molt pels avanços tècnics de l’època, especialment l’automoció, l’electricitat i la telefonia. Va fundar la fundà "La Elèctrica Mahonesa" l’any 1892, que començar les provés el mateix any i oficialment s’inaugurà el 6 de setembre de 1892. El sistema de producció estava format per una caldera, una màquina de vapor i una dinamo, els dos primers elements construïts a Glasgow i la dinamo a Girona.

En aquella època era molt freqüent que l’electricitat hagué de competir amb el gas, que normalment funcionava d’abans. Aquest és el cas de Palma, on el gas canalitzat funcionava des de 1859 i altres poblacions de Mallorca com Sóller i Felanitx. La fàbrica de gas de Menorca representa una excepció, ja que l’empresa "Sociedad General de Alumbrado" va ser creada cinc dies desprès de "La Elèctrica Mahonesa". La companyia de gas tenia com a funció fabricar i distribuir el gas canalitzat i fer instal·lacions d’enllumenat elèctric a base de motors de gas. La fàbrica de gas va ser inaugurada dia 3 de setembre de 1892, tres dies abans de la fàbrica d’electricitat.

La competència entre les dues empreses va ser molt forta i es varen editar fulletons amb les avantatges d’ambdós sistemes. Un dels fulletons ho firmà Francisco Andreu amb el títol de "Alumbrado electrico, descripción elemental". Un exemplar d’aquest fulletó de 27 pàgines es troba a la Biblioteca de la Conselleria de Cultura del carrer Llull. A més de fer una descripció detallada de la utilització de l’electricitat, ho fa també de les excel·lències del corrent continu en relació al corrent altern que començava a introduir-se en aquells anys.

El llibre cita textualment un anunci de l’època que diu: "el gas, por sus condiciones de luz, precio y comodidad, es en el dia el sistema de iluminación mas práctico y ventajoso de cuantos se conocen, tiene gran aplicación como calefactor económico en los usos domésticos, proporciona fuerza motriz para dar vida a pequeñas industrias, y facilita las instalaciones parciales de luz elèctrica en teatros, casinos y cafes".

Les preferències es decantaven cap el gas, ja que donava servei tot el dia, mentre que l’electricitat només ho feia a des d'abans de la posta de sol fins a la matinada. També la llum proporcionada pels aparells d’il·luminació de gas era més agradable que la llum groguenca de les primeres bombetes d’incandescència. Els diaris de l’època es decantaren també per un i altre bàndol. El diari "El Liberal" es declarà gasista, mentre que el conservador "El Bien Público" era electricista. La forta competència s’havia de reflectir en els preus i va du a les dues companyies quasi a la ruïna.

Un fet destacable i molt interessant des del punt de vista del rendiment energètic és el consum de carbó per produir l’electricitat. Una millora a la maquina de vapor feta a Maó, va permetre reduir el consum de carbó de 18,5 kg a 5 kg per kw.h (actualment la central d’es Murterar utilitza 400 g de carbó per produir la mateixa electricitat).

El segon capítol d’aquesta obra avarca des del començament del segle XX fins a la guerra civil espanyola. Amb el començament del segle es va intensificar la industrialització i amb la propaganda de l’Elèctrica Mahonesa el servei elèctric va augmentar ràpidament. L’any 1901 es va fer una ampliació de la central d’aquesta empresa amb una màquina construïda íntegrament a Maó. Aquest any es començaren a comercialitzar les bombetes de filament metàl·lic. En aquest capítol es detallen aspectes tècnics de la instal·lació de les dues dinamos per produir electricitat en corrent continu a 100 volt. Les dues dinamos connectades en sèrie proporcionaven una tensió de 200 volts, de manera que amb tres conductors es podia tenir opció a qualsevol de les dues tensions.

L’any 1910, l’Elèctrica Mahonesa va ampliar el seu camp d’acció a Sant Lluís, Sant Climent i Llumesanes, però aquesta ampliació va tenir alguns problemes, ja que es va rompre l’eix d'una màquina de vapor instal·lada dos anys abans que motivà tenir la ciutat sense electricitat des de les sis de la matinada fins a les onze de la nit durant quinze dies. El subministrament a Sant Lluís va començar amb una petita màquina de vapor procedent d’un vaixell per tal d’atendre als primers abonats.

L’any 1911 es va constituir una nova empresa, l’Energia Elèctrica, que posteriorment seria l’Energia Elèctrica Balear. Un dels seus principals promotors va se La Elèctrica de Sabadell. Aquesta segona central va ser instal·lada al carrer de Gracia i començà a funcionar l’any 1912. La nova empresa era tècnicament més avançada i va instal·lar tres motors de gas pobre que accionaven un sistema de dos alternadors. La nova empresa instal·là un circuit de tres línies per distribuir corrent altern a 115 volt. Les 24 hores del dia. Aquesta nova societat va iniciar el transport d’electricitat a distància utilitzant una xarxa de transformadors que encara es poden veure en el paisatge menorquí.

La competència entre les dues empreses va ser molt forta, però es posaren puntualment d’acord per augmentar els preus, arribant finalment a una unificació de tarifes l’any 1919. L’Energia Elèctrica Balear va ser venuda pels seus promotors catalans a tres industrials de Maó que seguiren l’explotació fins l’any 1926 en què llogaren les instal·lacions a l’Elèctrica Mahonesa, que recuperà l’exclusivitat del subministrament elèctric a Maó.

Com a curiositat pels mallorquins, en aquest capítol es parla de l’enginyer Francisco Morales. Encara que nascut a Saragossa, la seva família s’instal·là a Maó, lloc on va exercí la seva professió desprès d’haver estudiat a Catalunya. Aquest senyor actuava com a representant de La Elèctrica de Sabadell i a l’any 1913 i també en nom d’aquesta empresa va promoure la instal·lació d’una central elèctrica a Alcúdia, també amb el nom de "Energia Elèctrica Balear" i que subministrava corrent a Sa Pobla. De la lectura del llibre es veu l’existència d’un mercat de segona ma pel que fa al material elèctric. Una ampliació suposava, de vegades, la venta d’un material encara en bon ús a un lloc on s’instal·lava una fàbrica per a primera vegada o es feia una ampliació. Si es comparen les potències de les instal·lacions de l’època, podem veure que moltes d’elles es veurien superades avui per generadors que es troben a l’abats de qualsevol de noltros a una tenda especialitzada.

A Alaior, a l’any 1908 es va instal·là la segona central de l’illa. Una dinamo acoblada a una màquina de vapor produïa corrent en continu a 150 volt. L’enllumenat públic va ser el motor de l’electrificació. A l’any 1915 es va substituir la màquina de vapor per tres motors de gas pobre, amb gasògens que funcionaven amb antracita i llenya de pi.

A Ciutadella, s’instal·là l’any 1909 una central amb tres motors de gas pobre que actuaven sobre dos alternadors trifàsics de 220/127 volt. Els gasògens funcionaven amb antracita i llenya de pi.

A aquestes centrals seguiren l’Elèctrica Villacarlina (1910) a Es Castell que generava amb una dinamo. L’Electro-Industrial (1911) a Mercadal amb dos alternadors. La central de Mercadal amplià el seu àmbit amb Ferreries l’any 1912. A Ferreries, a causa del mal servei, varen construir la seva pròpia central amb un motor de gas pobre i una dinamo a l’any 1922, però tornaren a dependre de Mercadal a partir de 1924. Uns anys mes tard l’Elèctrica Mahonesa va comprar aquestes centrals.

Un aspecte molt interessant del llibre són les referències als motors encarregats de propulsar les dinamos o alternadors. Hi veiem les descripcions de màquines de vapor amb pistons, dels que hi ha il·lustracions i motors de gas pobre. Aquests motors eren semblants als motors dièsel d’un pistó que encara s’utilitzen per bombejar aigua a sa Pobla. Utilitzaven el gas de la destil·lació de carbó, sobre tot antracita, però en cas de necessitat es destil·laven gasos d'altra matèria orgànica, com la llenya de pi, clovella d’ametlla, etc. Els gasos i l’aigua necessària per rentar els filtres eren molt contaminants i farien aixecar el pel de punta a les persones menys ecologistes que poguessim trobar avui.

Unes dades tretes d’un anuari de l’electricitat de l’any 1926 mostren que la potència total instal·lada a Menorca era de 1023 kw que se distribuïen de la següent manera:

Energia Elèctrica Balear ..............539 kw
Elèctrica Mahonesa............. ........ 294 kw
Ciutadella................................    ..... 82 kw
Alaior.......................................... ....... 59 kw 
Mercadal............................................ 49 kw

La distribució era en continu a 100 volts a la xarxa de l’Elèctrica Mahonesa i en continu a 150 volts a Alaior, les dues centrals més antigues de l’illa. La resta eren en altern a 110 volts.

Una modernització de tot el sistema la va motivar la instal·lació de motors dièsel per a substituir antics sistemes de vapor o gas pobre, que milloraren el rendiment de l’explotació i la comoditat que representava la utilització de combustibles líquids en lloc del carbó i les transformacions necessàries en forma de vapor o gas pobre per alimentar els generadors. A l’any 1933 es va aconseguir el transvasament d’energia elèctrica d’un extrem a l’altre de l’illa, amb una línia d’alta tensió a 9000 volts.

En els capítols següents s’analitza la situació elèctrica durant els anys de la guerra civil i els posteriors de la postguerra, que coincidiren amb la guerra mundial. El període del 1936 a 1945 va ser un període de crisi on era difícil garantir un subministrament energètic. La situació de Menorca en el conflicte civil va accentuar diferències entre el capital que tenia la propietat de l’empresa elèctrica i la societat republicana socialista que com a primera acció es va confiscar de les fàbriques de gas i electricitat de Maó. És interessant veure els canvis socials que es varen produir durant la guerra i les relacions entre aquests i les fonts d’energia. El final de la guerra hi va haver problemes pel subministrament de combustibles, de tal manera que es va d’importar llenya des de Mallorca. Entre els anys 1945 i 1948 l’Elèctrica Mahonesa adquirir o arrendar les altres empreses que encara servien a altres indrets de Menorca i d’aquesta manera volgué assegurar la seva posició dominant a Menorca de cara a una futura compra per part d’algun grup exterior.

Pel que ens interessa de la història de l’electrificació, s’ha de destacar finalment la darrera crisi de començaments dels anys cinquanta. Aquesta situació que comento a la recensió és una situació viscuda, ja que vaig passar els meus primers anys de vida, des del 1945 fins el 1952 a Maó. La tensió de subministrament era tan baixa que s’havien d’instal·lar elevadors de tensió per poder escoltar la radio i s’utilitzaven bombetes d'inferior voltatge per poder tenir una llum una mica mes intensa.

L’any 1956, l’Elèctrica Mahonesa es va vendre a GESA, que també havia passat del capital privat a l’INI (Instituto Nacional de Industria). La fàbrica de gas no resistí la competència del gas butà, acabat de ser introduint al mercat i es va tancar definitivament.

Els altres capítols del llibre són la història de GESA, que s’havia constituït a Palma l’any 1927. L’empresa havia passat per diferents propietaris, inclús per accionistes americans. L’any 1952 l’havia adquirit l’INI i havia començat una etapa de modernització. L’interès per aquestes pàgines d’aquesta recensió arriba fins aquest període que s’acaba de comentar. Les situacions que es presenten fins el final del llibre seran tractades com a introducció a la situació actual de l’energia elèctrica a les Balears a una altra secció d’aquest espai web.