Tal volta un dels fenòmens més quotidians i més directament relacionats amb la nostra vida actual sigui l'electricitat. No obstant, per aconseguir aquest paper, ha hagut de seguir una evolució que, al cas de Mallorca, agafa gairebé tot l'actual segle, tenim una iniciativa sense precedents amb la primera central que donà allumenat públic a una localitat mallorquina: Alaró. En efecte, aquest va ser el primer poble de Villa que compta amb els avantatges de la Ilum artificial i ja a continuació foren molts els Ilocs on es segui l'exemple.
La idea va partir d'un alaroner, Gaspar Perelló Pol (1856-1921) qui tenia un negoci de sabó i oli a mitges amb el seu germà Josep. En un viatge de negocis, arribà a Barcelona on va veure i es va convèncer dels avantatges de l'electricitat; era cap a la fi de segle i tornà a Alaró amb la intenció de fer al seu poble el que allà havia vist. Ho proposa al seu germà i a uns quants amics que, en tot moment, es proposaren dur-ho a terme malgrat que la majoria dels habitants d’Alaró no veien viabilitat a l'assumpte, i més quan Palma no comptava encara amb tal servei.
Els Perelló varen emprendre, l'obra amb els doblers de la seva vida, capital del seu negoci i un grapat d'homes decidits amb il·lusió, contractant de Catalunya els tècnics perquè fessin realitat les obres de construcció de la central varen dur a mes de dos a canviar d’opinió respecte al projecte i alguns diaris la deien coses al respecte. Els tècnics, uns, s'allotjaren els tres anys que duraren les obres a la fonda Alaronense, de Gabriel Sastre (avui Ca'n Cames Seques).
Paral·lelament al desenvolupament de les obres que els tècnics acabaren l'abril-maig de 1901, els Perelló havien cobert una part burocràtica important i es posaren en contacte amb l'Ajuntament de la vila per arribar a un acord sobre l'abastament de fluid elèctric. La Corporació acordà establir-ho a la sessió plenària de l'octubre de l'ai 1900, s'hagué d'esperar gener e l'any següent perquè la comissió designada -formada pel batlle, primer tinent de batlle i un regidor- fes pi el plec de condicions, format per 23 punts que detallaven la forma de procedir del que es fes càrrec del negociat. Llavors, es va anunciar la subhasta per a l'adjudicaciô a la que sols els germans Perelló s'hi presentaren, després d'haver pagat 60 pessetes en concepte de dipòsit.
Essent els únics presentats, l'ajuntament va concedir-los l’explotació de l'allumenat públic d’Alaró amb una notificació del Consistori datada el 20 d'abril de 1901. El contracte que acabaven de subscriure tenia una duració de 25 anys, i entrava en vigor a partir del primer dia de juliol d'aquell any. Tot ja estava a punt; burocràcia i obres havien de confluir a la inauguració de la Central a la data prevista. Mentrestant, Josep rematà en favor del seu germà la concessió de l'allumenat.
Quant tot pareixia arreglat, els promotors hagueren de sol·licitar de l'ajuntament una pròrroga per l'entrada en funcionament de la fàbrica ja que no estava Ilesta tota la xarxa de línies; aquesta fou concedida, la inauguració fou el mes d'agost, i el dia 15, dia de la Mare de Deu d'agost, convertint-se en el centre de les festes patronals. Els quaranta dies Ilargs de pròrroga no foren suficients per deixar-ho tot a punt, però si permetré la inauguració.
S'aproximava el dia inaugural i els germans Perelló havien establert la les condicions i tarifes per als usuaris del poble, entre els que hi havia també l'Ajuntament, en funció de la intensitat de les bombetes utilitzades així com del seu nombre, Els abonats fitxos, pagaven des de les 2,50 pessetes al mes per una bombeta de 10 bugies a 7,50 pessetes per una de 10 dues, mentre que els abonats temporals pagaven entre les 3 i 8 pessetes al mes, respectivament, havent-hi termes intermedis i retirada voluntària de contracte.
Alhora, els Perelló tenien a la venda tota una sèrie de material i accessoris elèctrics que part dels empleats s'encarregaven d’instal·lar. La plantilla de la fàbrica, la formaven un total de vuit homes -dos instal·ladors i revisors de línies, dos maquinistes, dos carreters de carbó un fogoner i un comptable o escrivent feina prop de les deu hores diàries i els seus sous ai ven bé per viure.
"La Sociedad Colectiva Regular Perelló Hermanos" va inscriure's amb tal títol al registre de la propietat de Palma, sota la supervisió de Francisco de Paula Massanet, dia 28 de gener de 1902 (als cinc mesos de funcionar), i ho va fer amb un capital inicial de 285.284 pessetes i 19 cèntims, de les quals 40.000 pessetes eren bel immobles; el percentatge de contribució fou d'un 60% en Gaspar i un 40% en Josep.
El Boletin Oficial de Administración Local establia, ja al segle passat, les disposicions legals per a la instal·lació de centrals elèctriques; a nivell nacional, La Gaceta de Madrid, ens deixa veure com al començament de segle hi ha iniciatives semblants a l'alaronera a altres indrets d'Espanya. També podem constatar la central que tractam al Boletin Oficial de la Provincia de Baleares nùmero 6.237. Malgrat aixà, haurem d'esperar a l'any 1904 que el Ministeri d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Publiques editi un fulletó-reglament referit a comptadors, precaucions, etc., respecte de les centrals elèctriques i, s'hi ha d'afegir tota una documentació relacionada amb l'abans esmentat.
La central d’Alaró estava situada al Carrer sense sortida numero 19, i ocupava en extensió el solar i corral de dues cases, a mes d'un tros de terra, la qual cosa demostra la grandària de les sales que allotjaren la maquinària en general, les parts mes importants de la qual eren una màquina de val fabricada per La Maquinaria Terrestre y Marítima a Barcelona, de 100 cavalls de força i les dinamos, que eren de la casa Vivó i Torres, que feien fins a 180 revolucions per minut. Al moment de la inauguració produïa un total de 150 volts. Sembla ésser que, en principi, es pensa en un sistema d'aigua, però que, com no donava resultat, conduí als instal·ladors a utilitzar carbó com a matèria primera energètica per a les màquines. La potència de la central era molt superior a la dels quals sols 50 estaven instal·lats, i unes 800 bombetes particulars-; front a aquestes possibilitats de corrent, tant Binissalem com Santa Maria s'interessaren a unir-se elèctricament amb Alaró -projectes aquests no duits a terme-, alhora que la Junta del tramvia d'Alaró Consell plantejava substituir la tracció animal per l'elèctrica. Més tard, seran les mines qui sol·licitin la conducció d'electricitat fins a la seva ubicació. Cal dir també que ami la posta en funcionament de la central s'instal.là també un cinema a Alaró.
Amb lot això, arribà el dia inaugural que, com hem dit, tingué lloc dia 15 d'agost amb un programa molt complet i una assistència multitudinària de gent. tant de Palma com d'altres pobles de Mallorca des dels que, en tren, cotxes, diligències, etc., fins i lot caminant, arribaren a Alaró. Per altre banda Alaró, fet una pinya entre Ajuntament i veins, s'havia preparat per a l'esdeveniment: les fondes esperaven albergar tota la gent possible; les columnes, fanals grossos, plaça.... estaven decorades amb murta, escuts d’Alaró, banderes i s'havien posat molts de Ilums per adornar-ho lot. També hi hagué coets, rodes de foc, ball amb orquestra, concert i projecció de cine.
Aquell dia de festa començà de bon mati amb les xeremies que es passejarem pels carrers. A continuació l'Ajuntament va rebre el tren "La Capella", banda municipal de Manacor que durant tota la jornada tocà el seu repertori. Fou prop de les nou i mitja quan el Vicari General -Antoni Maria Alcover- va beneir la nova fàbrica i maquinària, apadrinant tal acte les dues filles dels dos propietaris -Coloma i Jerònima-, noms que reberen les dinamos. A mesura que avançava el dia més i més gent arribava a Alaró. Aproximadament una hora després, hi hagué missa solemne, a la que l'orador Bernat Matas feu el sermó. Hi tocà La Capella i hi ballaren els cossiers.
Fins a les quatre i mitja els visitants recorregueren Alaró, abans de la processó amb ball de cossiers, s'acabà amb un concert de la Capella a la sala de Ca'n Jaumet, totalment ple de gent. Una vegada acabat lot això, i ja a l'horabaixa, es va dur a terme la inauguració de la fàbrica pel Vicari General, al qual s’oferí juntament amb els presents un berenar, amb paraules de lloança a l'hora de brindar.
Amb el poble il·luminat acabaria el dia ami ball a la plaça, focs artificials i projecció de cine, acompanyada d'actuacions de la Capella. Era ben tard, prop de mitjanit, i encara hi havia gent que partia cap a Palma amb tren.
Començava aquí una singladura inèdita a Mallorca, que tendria una curta durada, ja que uns quinze anys després es va estimbar a causa de les continues pèrdues que suposava el manteniment de la central. Efectivament, el 7 d'agost de 1916 amb la compra per part de la Palma de Mallorca (Compañia Mallorquina de Electricidad) de la central, xarxes, etc. d’Alaró moria la primera iniciativa d'aquest tipus a Mallorca. Acabava el somni i la il.lusió d'uns homes decidits pel progrés que mai no veuran recompensada la seva tasca. Gaspar Perelló, aleshores malalt, poc menys que arruïnat, era I'ùnic propietari de la central; havia comprat l'altra part a la dona i filis del seu germà Josep, mort el 1906.
L'any 1952, quan es va complir el 50 aniversari de la inauguració, l'Ajuntament proclamà a Gaspar Perelló fill il·lustre del poble i col·locà el seu retrat a la Sala Magna del Consistori i una placa a la paret de la casa on hi hagué la central.
Ens han arribat fins avui factures i papers, números i correspondència oficial, però sobretot el record entranyable d'un alaroner que, sense por, va dur endavant els seus projectes, que feren possible l'electricitat a Alaró a començament del segle.