Día 15 d'agost, festa de l'Assumpció, de la Mare de Déu d'Agost entre el poble de la pagesia, se compliren 75 anys, tres quarts de segle actual, de la inauguració de la primera central eléctrica a Mallorca. Perqué fou, precisament, el 15 d'agost de 1901 que s'estrená la il.luminació eléctrica dels carrers d'Alaró, mentres tocaven les completes solemnes de Sant Roc, patró del poble per invocat contra la pesta.
La fábrica s'instal.là en el carrer «Qui no passa» -anomenat així perqué no tenía eixida-, carrer on hi havia la primera i modesta plaça de toros del poble. Era una central térmica. La máquina de vapor havia estat construida a Barcelona i tenia una poténcia de 100 cavalls. Comprenia dues calderes batiades amb els noms de Jerónia i Coloma, famillars dels fundadors. La dinamo era també de fabricació catalana i arribava a les 800 revolucions per minut. La corrent sería de 150 volts.
Llavors Alaró començava a Industrialitzar-se, a passar de poble rural al sabateratge i a adquirir la fesomia económica que l’ha caracteritzat després. A cada casa se solía instal.lar un sol llum provist d'un llarg cordó, que permetia el trasllat cómode a les distintes habitacions a il.luminar. Era una solució modesta, provisional i económica.
Beneí la flamant central el Vicari General de la diòcesi, Mossèn Antoni Mª Alcover, l’entusiasta folklorista de les «Rondaies mallorquines», apóstol i herald ja de la llengua de Mallorca.
Alaró estava unit aleshores a l’estació de Consell del Ferrocarril de Mallorca, per un curiós tren local, ramal de tracció animal a la pujada i de simple inércia -degut al desnivell-, a la davallada. I el tren de foc -la locomotora- arribá a fer servici extraordinari també al poble, durant !es festes patronals, traginant la gentada de curiosos d’arreu de Villa que volien contemplar la meravella d'aquell invent embruixat de L’electricitat.
¿I com un poble tan apartat, que comptava llavors uns milers d'habitants -inclós Consell com a llogaret-, s'havia anticipat a Palma i a les altres ciutats de Mallorca en la implantació d'un invent tan prodigiés i revolucionari?
El fet paradoxal se degué als germans Perelló, don Gaspar i don Josep, fills de L’amo de Ca'n Bereiol, que aportaren a ]'empresa la seva Iniciativa, intei.ligéncia i entusiasme, i, a més, hi arriscaren la fortuna personal.
Se n'admirava el poble, en gloses, recordant el pare dels fundadors:
"L'arno En Miquel Berelol,
d'allá on sou treis el cap,
i veureu s'electricidat,
que es vostros fills han posat:
un llum de molt de consol".
¿De quin dels dos germans partí la ínspiració, la idea motriu, L’impuls Inicial creador de tota obra humana?
L'any 1952, quan el cinquantenari de l’electrificació d'Alaró i la proclamació molt encertada de Don Gaspar Perelló com a Fill ll.lustre del poble, hi va haver polémica, antagonismes i disgusts en la vila, per considerar alguns familiars injusta, per unilateral, la gloria concedida a un sol dels germans.
Certament els dos germans establiren la central eléctrica, però no hi ha proves escrites de qui va esser I'Inspirador o promotor de l’obra, punt en el qual, radica cabalment el mérit del fet. Perqué és una idea i la seva plasmació posterior en la realitat, i no un simple negoci - indústria o comerç -, això que mereix la consideració i reconeixement públics.
En canvi, la tradició, la veu popular atribueix, explícitament i unánime, la idea, la inspiració i la iniciativa de la central eléctrica a don Gaspar, cosa lógica pel carácter de cada germá i pels contactes, viatges i residéncia a Barcelona del personatge.
Les gloses de l’época en són un testimoni eloqüent, fins i tot en la punta satírica que hi afloren:
De Barcelona vengué
a posar s'electricidat.
I n'ha quedat tan enganat,
que no dóna claredat
per fer feina un sabater.
Aquest to befós de la composició popular, al.ludeix a les dificultats i deficiéncies tècniques que tengué la fábrica i el fracás económic de l'empresa. En efecte, els dos germans s'arruinaren en l’obra frustrada, que ara constitueix una de les glòries d'Alaró,
I el poble, agut i despietat observador, condensa en una frase lapidária i amarga la injusta ironia del destí amb molts de benefactors col.lectius: «L'amo En Gaspar Bereiol, per donar llum a Alaró, es va quedar a les fosques" , Una prova més que era don Gaspar el considerat públicament prirner personatge de la central eléctrica.
Pero el poble que havia cantat i satiritzat també la innovació portentosa, tanmateix intuía, a la llarga, la grandesa d’aquesta obra. I després de la mort de don Gaspar, ocorreguda en la desil.lusió i pessimisme del fracás, la comprengué i li rendí la Justícia i homenatge que li negá la vida. I Alaró li dedicá el carrer «Qui no passa», on vivía, i que encara ostenta el seu nom, i, per mans d’un batle benemèrit i mártir, fixá a començos de la segona República, una lápida de bronze commemorativa en la fábrica de les seves quimeres i turments.
Després de la guerra civil, en 1952, quan el cinquantenari de la central eléctrica, l'Ajuntament d'Alaró, proclamá a Don Gaspar Perelló, Fill ll.lustre del poble i col.locá un retrat seu en la sala magna del consistori, iniciant així la galeria de notabilitats locals.
Espontániament i simbólica, la vila d’Alaró, fa un any, en magnífica gesta col.lectiva, ha pujat la llum eléctrica fins al cim del seu históric Castell i l’ha posada als peus de la Mare de Déu del Refugi, la seva entranyable advocació mariana. Bella manera de commemorar aquestes noces de diamant de l’electricitat amb Mallorca.
Lluc, nº 662, setembre de 1976